Preguntes

Si, moltes malalties de les dones com les infeccions urinàries –des de les cistitis fins a les infeccions de ronyó o els còlics renals–, les pedres en l’aparell urinari, els tumors a la bufeta i el ronyó, la incontinència urinària… formen part de la urologia i les tracta l’uròleg i, per descomptat, el trasplantament de ronyó.

Amb una simple visita a l’uròleg es poden millorar els trastorns en orinar i prevenir malalties més severes com ara el càncer de pròstata. Se suggereix a l’home que comenci a controlar la seva pròstata entre els 40 i 45 anys, sobretot si en la seva família hi ha antecedents de càncer prostàtic. L’objectiu d’un diagnòstic primerenc és evitar inconvenients futurs. El diagnòstic precoç és d’extrema importància, ja que permet detectar tumors en etapes primerenques de la seva evolució i que, per tant, són curables amb el tractament adequat. Hi ha dues eines que ens ajuden al diagnòstic: el tacte rectal o palpació digital de la pròstata, i l’antigen prostàtic específic, que és un examen de sang que quan indica nivells elevats permet sospitar la presència de la malaltia. Tots dos s’haurien de realitzar anualment.

Tant en les dones com en els homes, les pèrdues d’orina tenen tractament, algunes passen pels exercicis i la reeducació miccional, altres es tracten amb medicació i algunes amb cirurgies mínimament invasives.

Si es detecta a temps és un dels càncers amb millor pronòstic, si el diagnostiquem tard, podem controlar-lo per molts anys en la major part dels casos. Per això insistim en les revisions periòdiques a partir dels 40 anys.

Són infeccions que es transmeten amb major freqüència en el moment de tenir relacions sexuals amb persones infectades; una altra forma és per transfusió de sang com la sífilis, el VIH en l’actualitat és pràcticament nul perquè els bancs de sang realitzen totes les proves per descartar si estigués contaminada, les proves són per VIH, sífilis, hepatitis i altres.

L’herpes es pot contraure per relacions sexuals amb persones infectades; no sempre apareixen símptomes i poden ser lleus o més greus. Els brots, normalment, estan precedits per simptomatologia dolor –lleu o intens–, pruïja o picor, seguit d’una zona envermellida (eritema), ardor, punts vermellosos que es trenquen formant-se crostes, s’assequen i cicatritzen. És important descartar alguna altra infecció que s’assembli a l’herpes, com la sífilis, xancre i altres. S’ha d’iniciar el tractament de seguida que apareixen els primers símptomes, la medicació no cura la infecció, però produeix un escurçament de la simptomatologia. El tractament és efectiu només quan es medica des de l’aparició del símptoma i fins a les 36 hores, després l’efectivitat disminueix notablement.

El preservatiu és un dels mètodes anticonceptius més populars i empleats del món, fins al punt que quan parlem de sexe segur automàticament fem esment dels condons. Tot i no ser totalment segur, s’ha d’utilitzar en totes les relacions que resultin sospitoses, en parelles ocasionals o infectades, ja que és l’únic mitjà al nostre abast per poder evitar els contagis. La seva efectivitat se situa en un 97%, sempre que el facis servir bé.

La disfunció erèctil (DE, impotència) i l’ejaculació precoç (EP) són els dos símptomes principals en la medicina sexual masculina; la disfunció erèctil, la disminució de la libido o els problemes ejaculatoris van augmentant a mesura que avança l’edat. La DE s’ha definit com la incapacitat persistent d’aconseguir i mantenir una erecció suficient per permetre un rendiment sexual satisfactori i comparteix factors de risc comuns amb les malalties cardiovasculars (per exemple, falta d’exercici, obesitat, tabaquisme, hipercolesterolèmia i síndrome metabòlica), alguns dels quals poden modificar-se. Els problemes sexuals poden ser símptomes de patologies ocultes i també marcadors de l’evolució d’aquests trastorns. La detecció i l’enfocament de les disfuncions sexuals faciliten el seguiment terapèutic i l’adscripció al tractament farmacològic correcte que possibilita la solució del problema.

La nictúria és una condició molt comuna que pot presentar-se per diversos factors i, a llarg termini, pot influir negativament en la qualitat de vida. Tot i que és freqüent en persones grans, també poden patir-la persones més joves, tant homes com dones. En homes es deu moltes vegades a la “hiperplàsia de pròstata”. Una malaltia en la qual la mida de la mateixa pròstata augmenta i obstrueix parcialment la uretra, de manera que mai s’aconsegueix buidar completament la bufeta. Això provoca necessitat d’orinar sovint. La nictúria pot ser causada per diverses raons com insomni, bufeta hiperactiva, una simple cistitis, diabetis tipus 1 i 2, insuficiència renal crónica…