Causes
Es desconeixen les causes exactes de l’HBP, però se sap que depenen de factors hormonals masculins i de l’edat. NO té res a veure amb el càncer de pròstata, tot i això, les dues malalties poden coexistir en un mateix pacient.
Diagnosi
El pacient ha d’explicar els símptomes a l’uròleg amb detall i aquests es valoren amb un qüestionari tipus anomenat IPSS.
Els paràmetres analítics (en sang i orina) faciliten la informació sobre estat funcional de la pròstata (PSA, funció renal…).
Amb la fluxometria quantifiquem el cabal d’orina i podem saber el grau de tancament provocat per la pròstata.
L’ecografia ens mostra la grandària real de la pròstata i permet fer una valoració integral de tota la via urinària per valorar si és necessària una cirurgia i de quin tipus.
Tractament
La HBP apareix en tots els homes, però no sempre dóna símptomes. Primer es fa un tractament amb pastilles i, si la medicació no és efectiva o el pacient no la tolera, es planteja una cirurgia.
Hi ha medicaments per millorar l’amplitud de la uretra prostàtica i facilitar la sortida de l’orina des de la bufeta i altres que disminueixen la grandària de la pròstata i en milloren els símptomes, com la innovadora tècnica rezum.
La cirurgia consisteix a extreure la porció de pròstata que produeix l’obstrucció i hi ha diversos mètodes per dur-la a terme: via oberta, via laparoscòpica, la RTU (resecció transuretral de pròstata) i làser.
L’uròleg és qui valora el millor tractament per al pacient, segons el cas.
Prevenció
Una dieta sana, incloent-hi components com el seleni i la vitamina E pot ajudar a prevenir les malalties prostàtiques; tot i que no existeixen dades concloents sobre aquest tema, evitar el sobrepès i els hàbits tòxics (alcohol, tabac…) sempre és recomanable.
Visitar l’uròleg quan comencen els símptomes en la dificultat en la micció i realitzar revisions periòdiques permet diagnosticar a temps les malalties prostàtiques. Començar el tractament mèdic precoçment disminueix el risc de progressió de la malaltia i les seves complicacions.
